L'enganyifa de la TDT

A Catalunya l’apagada analògica – moment en que tots els operadors de televisió i ràdio hauran de deixar d’emetre el seu senyal analògic – està prevista per finals d’aquest any. La data límit a Espanya és el 3 d’abril de l’any vinent (2010). A partir d’aleshores serà necessari disposar d’un descodificador de TDT per poder veure qualsevol senyal televisiu.

La TDT ens ha estat venuda com un augment de la qualitat pel que fa a imatge, serveis (subtítols, emissió multilingüe i guies de programació electròniques) i funcions interactives.

Doncs bé, la millora en la qualitat de la imatge és evident que no és real. El principal avantatge del TDT al meu entendre és que permet un major control del canal en el sentit que es pot saber en temps real l’audiència d’un canal i la gent que utilitza un determinat servei. S’ha acabat dependre d’una mostra d’audímetres repartits per determinades cases. S’ha acabat l’extrapolació. Les conseqüències d’això són bastant evidents. Major efectivitat de la publicitat al existir un major control de les audiències. Serà molt més fàcil encertar el nostre públic objectiu quan tinguem una informació més fiable. Encara no sabran qui mira exactament l’aparell, però tranquils, que qualsevol dia arribarà amb l’excusa que ens personalitzaran els telenotícies.

Major control del canal televisiu. Això és el que és la TDT. I darrera està tota una economia i un sector publicitari a qui interessa que així sigui. I per tal de que això funcioni, cal apagar el sistema analògic i aconseguir que la TDT sigui l’únic mitjà per emetre el senyal televisiu. A més, tots els serveis que ofereix la TDT ara són gratuïts, però res no sembla indicar que més endavant siguin de pagament. És més, en el futur segurament caldrà pagar si no es vol veure publicitat per la TV.

Jo no dic que tot això sigui dolent. Penso que és un avenç pel que fa al control del canal televisiu i a l’optimització de la utilització de la TV com a mitjà publicitari. Però penso també que s’intenta fer creure a la gent coses que no són per poder-nos colar un gol en nom d’una millor qualitat d’imatge.

El que cal tenir sempre en compte, al cap i a la fi, és que - de moment - ningú no ens obliga a mirar la TV.