Divendres vaig tenir l'oportunitat de tornar a veure els Manel en concert. Aquest cop va ser al Romea. No hi era el Guardiola (que ja hi va anar el dijous), però sí que vaig poder veure Roger Grimau , Julio Manrique o Toni Cruanyes.
Tenint en compte el fenòmen que els acompanya que els ha fet passar d'actuar gratuïtament davant de poques desenes de persones (a Cornellà per exemple on els vaig veure al juliol del 2009) a ser una banda de culte de la música catalana, a mi em segueixen agradant molt. Ja sé que ara té més notorietat criticar, bé la seva música, bé la taldrada dels mitjans o els calçotets que portin, però els he vist ja cinc vegades en directe i em segueixen agradant.
Tampoc sóc un expert en música, però m'agrada poder escoltar bona música i en català i que cada any surtin uns quants albums de diferents grups que et vagin enganxant.
Avui mateix, no podia parar d'escoltar la de Calgary 88 d'Antònia Font.
Tenint en compte el fenòmen que els acompanya que els ha fet passar d'actuar gratuïtament davant de poques desenes de persones (a Cornellà per exemple on els vaig veure al juliol del 2009) a ser una banda de culte de la música catalana, a mi em segueixen agradant molt. Ja sé que ara té més notorietat criticar, bé la seva música, bé la taldrada dels mitjans o els calçotets que portin, però els he vist ja cinc vegades en directe i em segueixen agradant.
Tampoc sóc un expert en música, però m'agrada poder escoltar bona música i en català i que cada any surtin uns quants albums de diferents grups que et vagin enganxant.
Avui mateix, no podia parar d'escoltar la de Calgary 88 d'Antònia Font.
L'important és la normalitat del fenomen musical actual. Hem de tendir a deixar de banda allò de "com que són catalans han de ser bons i agradar-me". O a la inversa "estos cantantes catalufos son una basura". Simplement és música, i com a tal, et pot agradar o no, independentment de l'idioma. O és que per força a qui agrada Arcade Fire, li ha d'agradar la Celine Dion?
ResponElimina