Així com ho veig, hi ha tres tipus de gent:
- els fills de puta
- els que es queixen i ho fan notar
- els que es queixen tant dels fills de puta com dels que es queixen, però no fan res
Queixar-se és gratis, i criticar un moviment de protesta fa més original i fa veure com que se li ha donat més de dues voltes al tema i vol demostrar que es té consciència crítica, però parlar de quatre quissoflautes a plaça Catalunya (o on sigui) és tan limitat com la versió que en donen els de més a la dreta.
El cas és que ens estant donant pel cul i cada dia que passa ens la foten més grossa.
La premsa va parlar molt de les revoltes d'Orient Mitjà (tot i que estan aquí al costat) i la influència de facebook i twitter. Collonades. Cal sortir al carrer. Sempre ha calgut, però ara més que mai. Internet va bé per organitzar la protesta, però aquesta sempre té lloc al carrer. Quan es posen les coses xungues, bloquegen l'accés a internet i s'ha acabat la conya.
Cal recolzar també qualsevol moviment de protesta que reclami més respecte i representació als ciutadans i menys als quatre de dalt que només es preocupen que els d'encara més amunt els hi aprovin els números. Tot a costa de nosaltres, els de més avall.
És per això que no entenc la gent que es queixa de mil problemes socials i es queixa també dels qui reclamen millores socials, però ells quiets a casa. Si una cosa es vol promoure ara és, que si la gent vol, es poden fer coses, però ens hem d'activar i involucrar. Ja no valdrà mai més tirar una papeleta cada quatre anys. Si no anem per aquest camí, tenim el que tenim, quatre descontrolats a dalt que no miren pas pel benefici dels ciutadans, sino pel PIB (empreses) dels països que han estat engreixant a base d'endeutar-nos a tots.
Així que prou ja de criticar els acampats. Millor acampats perls carrers que a casa jugant a la play.
I miri, millor a casa jugant a la play que acampats pels carrers sense fer res... umm no sé si atracar un super entraria dins de "fer quelcom", i com deien avui, "hi ha molta diferència entre els utòpics i els quimèrics,,,"
ResponEliminaPensi, i qui coi defensarà l'espai natural dels coloms de la pl. Catalunya?.
ResponEliminaMolon labe: no sé de què va això del super, però crec que aquesta mena de notícies es desviar l'atenció del que realment s'està movent.
ResponEliminaTxisky: jo els hi regalo aquest espai...fa molts anys que no creuo la plaça.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCompte amb el pensament únic. Sembla que per criticar l'estratègia del moviment 15M ja siguis un feixista i un aposentat.
ResponEliminaHi ha vàries maneres d'intentar canviar les coses, acampar-se en una plaça n'és una, respectable i legítima, però no l'única. I per suposat, suscesptible de crítica com qualsevol altra. Només faltaria (no demanen "Democracia real"?, doncs la crítica és imprescindible en una democràcia).
Llegint el manifest de mínims que tenen a la web, diria que estic d'acord amb el 80 o el 90% de les coses que demanen, però això no treu entre altres coses que, per exemple:
1- La manca de lideratge és un problema greu del moviment
2- La manca de propostes de canvi "realistes" és preocupant
3- L'excessiva transversalitat del moviment és una feblesa que a mi em dificulta molt el poder identificar-m'hi plenament. L'únic denominador comú és que ja n'estem farts del sistema, però per exemple, i desde un òptica catalanista com la meva, em toca molt els collons la pudor espanyolista que fot tot el moviment (sembla que indignar-se en català no sigui tant guai) i aquest agermanament patètic amb les altres places d'altres ciutats d'Espanya. Per mi, Espanya continua sent el problema principal i la més important font d'indignació.
Així doncs, la visió de si no estàs a les places o amb el moviment ets un puto feixista o un aposentat, em sembla molt simple. Crec que hi ha una majoria de gent que estem indignats, molt, però que cada dia ens aixequem i currem per intentar tirar endavant les coses i canviar-les en la mesura del possible, almenys en el nostre entorn. Vull dir que treure 150€ del caixer o cridar eslògans fàcils està molt bé i és molt necessarti per fer soroll i aixecar consciències (en alguns casos però em sembla que és més per calmar les pròpies), però no n'hi ha prou i quan es perpetua deixa de ser un mitjà per convertir-se en un fi. I això també és criticable.
Joan: estic d'acord. Cal respectar qui no dona suport al moviment directament. Evidentment una gran majoria n'està d'indignat, encara que no ho volguem demostrar com ho fan "els indignats", però no podem oblidar que el problema no són els indignats i que, si no fos per ells, no s'hagués fet tant palès el malestar social.
ResponEliminaJo només sé que, tenint en compte com actua i seguirà actuant la gent en massa, ens vindrà al damunt una majoria absoluta del PP (després d'una merescuda debacle d'aquests que es fan dir "socialistes" espanyols)i tinc ganes de veure què farà el Mas.
Està clar que caldran molts més "10 de juliol" i "15-M" perquè escoltin d'una vegada.