Pel que he pogut comprovar per la xarxa, encara es fa l’assignatura de Filosofia a batxillerat. Bé.
Vull dir que a mi em va agradar l’assignatura i trobo que és bo que tothom tingui una mínima formació en la matèria. Encara que jo em vaig quedar bàsicament amb Aristòtil i si em preguntes alguna cosa de Popper em ve més en ment la droga que no pas el filósof...
El cas és que crec que dins l’assignatura de Filosofia s’hauria d’incloure un apartat especial destinat a formar els futurs adults en el modern i mediàtic concepte de “La Felicitat”.
Molta lógica, molta veritat i molta metafísica, però desconec si hi ha algun punt on s’ensenyi als alumnes el concepte de felicitat. Ens bombardegen amb aquesta paraula constantment i sentim la obligació de ser feliços, encara que ningú no ensenya com ser-ho i aleshores es cau en la trampa del materialisme i el consumisme.
Aposto per un simple apunt dins la temàtica de Filosofia que ensenyi els adolescents que ser feliç és una actitud i no un objectiu. Que és tracta de com camines per la carretera de la vida i no d’on arrives. De ser més conscients del que disposem i de tenir una voluntat per tirar endevant. D’extreure una visió positiva de les experiències (encara que siguin negatives a priori) i de ser una mica més generosos i ingenus. Potser si expliquem aquestes coses al jovent, estarem preparant uns adults amb una mica més de seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada