dijous, 29 de juliol del 2010

Feina feta no fa destorb

El meu CV a infojobs porta acumulades unes 460 visites. Val a dir que hi estic apuntat des que pràcticament infojobs existeix. D'aquest total, més de 150 visites s'han produït en els darrers 7 mesos, que és el temps que porto a l'atur. De fet, es pot contrastar amb el nombre d'entrades que he fet en el blog. Des de l'1 de Gener, dia en que em vaig convertir oficialment en aturat, he fet 27 entrevistes per un total de 16 processos diferents. Només a través d'infojobs m'havia apuntat a 46 ofertes, totes bastant o molt relacionades amb la meva experiència professional (he estat bastant selectiu, perquè m'ho podia 'permitir' que diria el Núnez). Ara, finalment he tancat una feina que pinta molt bé i que començaré en 3 setmanes. Per sort, de vacances ja en tinc prou.

En la meva extensa experiència en entrevistes m'he trobat amb gent molt professional i amb gent que no m'importaria que els passés un trailer amb 5000 lluitadors de sumo per sobre, que fes marxa enrera com si s'hagués passat de carrer i que, descartant la confusió, tornés a emprendre la marxa i els tornés a aplanar.

He amortitzat ja tots els jocs de pitet i genolleres que m'havia agenciat per l'ocasió.

Us puc recitar el meu currículum de memòria, els meus assoliments, em sé tots els tipus de psicotècnics i tests de personalitat, tinc punts forts a punta pala i febles amb comptagotes i, evidentment, un afany de millora insuperable. 

Total, que tenint en compte com està el tema feina, les expectatives i com juguen tots descaradament a la baixa amb els sous, em sento bastant afortunat. Això és una jungla i com tot en aquest país, tant consultores com empreses, davant l'allau de demanda de feina que tenen, porten a terme les seleccions, en molts casos, amb molt poc respecte pels sol·licitants. De fet, no té molt sentit com gent amb el nivell intel·lectual d'un torero, pot tenir tant poder de decisió en certs processos, però ja s'ho faran.

Així que res, que espero que no hagueu de passar per aquest tràngol que és buscar feina avui dia, que cada dia s'entén més com la gent fa cua per fer castings de realities (allà també hi van amb pitets i genolleres, no?).

9 comentaris:

  1. Llàstima que ja hagis fet les entrevistes, sinó podries haver donar algunes de les respostes següents:
    http://establedentrodelagravedad.wordpress.com/2007/11/12/100-preguntas-para-comer-3-veces-al-dia-ii/

    ResponElimina
  2. Vaig tenir una època en què vaig fer moltes entrevistes. Mai no vaig aconseguir feina amb elles... Un temps molt depriment. Anava a totes, fins i tot a entrevistes què estaven molt per baix de la meua formació. Un parell de cops vaig abandonar a la meitat, quan em vaig adonar que volien explotar-me. Un dia vaig acceptar una feina i el dia que vaig anar a treballar, el fill de puta em va dir que en realitat no era un treball, sinó unes practiques no remunerades...



    Vostè ha tingut sort. Enhorabona.

    ResponElimina
  3. Mossènyer, felicitats per haver abandonat la cua de l'atur. Jo m'hi incorporo segur a partir del 15-S, així que els processos els hauré de tornar a passar. I sí, hi ha molt mico responsable de seleccionar personal. El món és així d'absurd, per desgràcia nostra.

    ResponElimina
  4. Enhorabona!. Ara no publiciti gaire el bloc entre els companys de feina, a no ser que vulgui tornar a estar a la cua de l'atur!.

    ResponElimina
  5. Enhorabona (encara que anar a treballar cada dia tampoc faci venir ganes de sortir ballant al carrer)! Jo, igual que el Sr. Remitjó, també vaig tenir els meus rampells davant d'aquests micos que fan això tant complicat de la gestió de recursos humans...

    ResponElimina
  6. El felicito (tot i que felicitar per treballar, no deixa de tenir un cert to cafre...), i miri, jo sempre he donat la mateixa resposta (i no és meva) a l'estúpida pregunta de "Et pots definir?, dir com ets?", sempre dic "Com els escacs, recte, just i net...", la cara que se'ls hi queda paga la pena i justifica el escoltar i respondre més preguntes idiotitzants...

    ResponElimina
  7. Primer, moltes felicitats per la feina! No és gens fàcil en els temps que corren.
    Per ara tinc la sort de tenir feina, tot i que no hi estic gens a gust (falses promeses incomplertes una rere l'altra amb l'excusa de la crisi) i n'he buscat d'altres. És demencial comprovar fins a quin punt s'aprofiten de la situació epr oferir condicions de merda. Com també són merda alguns processos que ja no sabria com definir.
    Pel que fa a l'Infojovs, a mi em fa molta ràbia que posi "En procés· i que després no et truquin. Ja no li faig cas a aquells colorets.

    ResponElimina
  8. Felicitats! però quina serà la seva feina?

    ResponElimina
  9. Si que està fotut el món laboral no? De tota manera jo crec que hi ha molt insurrecte/propietari que s'aprofita de que molta gent amb titul li va be cobrar 600 o 700 euros. I quan dic un titul parlo d'un d'universitari superior. Al sector de la enginyeria és així. A l'última entrevista que vaig fer jo li vaig repreguntar el sou, per si ho havia escoltat bé, i em va dir "si no ho agafes tu, ho farà un altre" i vaig marxar per la porta mentre li deia: "doncs que vingui un altre a deixar-se donar pel cul". Va ser un petit plaer personal que em vaig donar a mi mateix.

    Perquè la gent que fa entrevistes de treball es creu lo mas de lo mas, només per estar a l'altre costat de la taula? Algun tipus de trauma infantil? Ha de desaparèixer la gent de recursos humans? MATINS.SI

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License