Sí que feia temps que no deixava rastre per aquí...No m'extranya. Estic en ple procés d'integració a la meva nova vida laboral.
Ara mateix estic a l'estranger amb la companyia del meu apreciat nou cap. Un magnífic professional i millor persona, que pel matí s'esmorza quatre llibres de negocis i durant el dia et va deixant anar el seu vocabulari d'escola de negocis amb el que guarneix les seves palles mentals. Vaja, que ell de xerrar molt, però de currar poc. Ja m'enteneu.
El cas és que he passat la setmana a cavall entre uns països que hi ha pel nord de França i entre els que ens hem mogut amb el seu cotxe; el seu Mercedes que tan l'enorgulleix.
No sé si heu vist Mentides Arriscades (True Lies), aquella pel.li de l'amic Arnold on hi ha una escena en la que ell està provant un cotxe que li intenta vendre un personatge que s'està intentant lligar la seva dona.
No sé si heu vist Mentides Arriscades (True Lies), aquella pel.li de l'amic Arnold on hi ha una escena en la que ell està provant un cotxe que li intenta vendre un personatge que s'està intentant lligar la seva dona.
Doncs no sabeu la de vegades que m'hagués agradat fer d'Arnold (llàstima que jo anava de copilot) aquests dies. Mentrestant, el tio em fot el cap com un bombo i jo m'evaeixo, buscant inútilment una persona amiga que em comprengui. No entraré en detalls de la feina, però aquest Mr. Know-it-all és un d'aquests productes del món del business que molta boca i poc arremangar-se, i mentre tota la feina la fan els altres, ell es penja la medalla de gurú visionari. Com pot ser que aquest tipus de gent arribi tan amunt? Com pot ser que la gent competent sigui tan minoritària?
L'única estona de plaer en tota la setmana ha estat quan avui m'ha deixat sol i m'he fotut per sopar una bacanal de musclos amb patates fregides. Demà a casa.
L'única estona de plaer en tota la setmana ha estat quan avui m'ha deixat sol i m'he fotut per sopar una bacanal de musclos amb patates fregides. Demà a casa.
Bentornat!!!
ResponEliminaDoncs miri, avui justament comentàvem això de la relació entre càrrec i grau d'incompetència. I és que estem parlant de la clàssica "patá pa'rriba". "Vostè què sap fer?" "Doncs miri, jo gaire res. Manar i pavonejar-me. I... ah, sí. Tocar-me els ous a dues mans. En sóc un professional". "Perfecte, doncs, tinc un despatx de direcció nou, senceret per a vostè".
I així fins a l'infinit.
Ummm... musclos i patates fregides? I Tintins per tot arreu? Hehe, bona tornada!
ResponEliminaSort amb la feina i compte amb el cotxe del cap (i dels collons)
ResponEliminaBenvingut de nou.
Quan més inútil (i més fill de puta) més amunt. La vida és així. Per això es van inventar la religió i va tenir tant d'èxit. Vigili amb els mol·luscos belgues, això si, la cervesa és collonuda!
ResponEliminaHauria de donar una ullada a la sèrie The Office, començant per la britànica i acabant per l'americana. Hi surt perfectament reflectit el que comenta dels visionaris
ResponElimina