Una de caps

Sí que feia temps que no deixava rastre per aquí...No m'extranya. Estic en ple procés d'integració a la meva nova vida laboral.

Ara mateix estic a l'estranger amb la companyia del meu apreciat nou cap. Un magnífic professional i millor persona, que pel matí s'esmorza quatre llibres de negocis i durant el dia et va deixant anar el seu vocabulari d'escola de negocis amb el que guarneix les seves palles mentals. Vaja, que ell de xerrar molt, però de currar poc. Ja m'enteneu.

El cas és que he passat la setmana a cavall entre uns països que hi ha pel nord de França i entre els que ens hem mogut amb el seu cotxe; el seu Mercedes que tan l'enorgulleix.
No sé si heu vist Mentides Arriscades (True Lies), aquella pel.li de l'amic Arnold on hi ha una escena en la que ell està provant un cotxe que li intenta vendre un personatge que s'està intentant lligar la seva dona.

Doncs no sabeu la de vegades que m'hagués agradat fer d'Arnold (llàstima que jo anava de copilot) aquests dies. Mentrestant, el tio em fot el cap com un bombo i jo m'evaeixo, buscant inútilment una persona amiga que em comprengui. No entraré en detalls de la feina, però aquest Mr. Know-it-all és un d'aquests productes del món del business que molta boca i poc arremangar-se, i mentre tota la feina la fan els altres, ell es penja la medalla de gurú visionari. Com pot ser que aquest tipus de gent arribi tan amunt? Com pot ser que la gent competent sigui tan minoritària? 
L'única estona de plaer en tota la setmana ha estat quan avui m'ha deixat sol i m'he fotut per sopar una bacanal de musclos amb patates fregides. Demà a casa.

Feina feta no fa destorb

El meu CV a infojobs porta acumulades unes 460 visites. Val a dir que hi estic apuntat des que pràcticament infojobs existeix. D'aquest total, més de 150 visites s'han produït en els darrers 7 mesos, que és el temps que porto a l'atur. De fet, es pot contrastar amb el nombre d'entrades que he fet en el blog. Des de l'1 de Gener, dia en que em vaig convertir oficialment en aturat, he fet 27 entrevistes per un total de 16 processos diferents. Només a través d'infojobs m'havia apuntat a 46 ofertes, totes bastant o molt relacionades amb la meva experiència professional (he estat bastant selectiu, perquè m'ho podia 'permitir' que diria el Núnez). Ara, finalment he tancat una feina que pinta molt bé i que començaré en 3 setmanes. Per sort, de vacances ja en tinc prou.

En la meva extensa experiència en entrevistes m'he trobat amb gent molt professional i amb gent que no m'importaria que els passés un trailer amb 5000 lluitadors de sumo per sobre, que fes marxa enrera com si s'hagués passat de carrer i que, descartant la confusió, tornés a emprendre la marxa i els tornés a aplanar.

He amortitzat ja tots els jocs de pitet i genolleres que m'havia agenciat per l'ocasió.

Us puc recitar el meu currículum de memòria, els meus assoliments, em sé tots els tipus de psicotècnics i tests de personalitat, tinc punts forts a punta pala i febles amb comptagotes i, evidentment, un afany de millora insuperable. 

Total, que tenint en compte com està el tema feina, les expectatives i com juguen tots descaradament a la baixa amb els sous, em sento bastant afortunat. Això és una jungla i com tot en aquest país, tant consultores com empreses, davant l'allau de demanda de feina que tenen, porten a terme les seleccions, en molts casos, amb molt poc respecte pels sol·licitants. De fet, no té molt sentit com gent amb el nivell intel·lectual d'un torero, pot tenir tant poder de decisió en certs processos, però ja s'ho faran.

Així que res, que espero que no hagueu de passar per aquest tràngol que és buscar feina avui dia, que cada dia s'entén més com la gent fa cua per fer castings de realities (allà també hi van amb pitets i genolleres, no?).