diumenge, 15 de novembre del 2009

Veritats a mitges (..o mentides?)

La premsa és, tot sovint, el millor mitjà per estar al dia de tot el que succeeix al món. Quan dic premsa poso en el mateix sac diaris, TV, internet i ràdio. El que sempre cal tenir en compte és que, de la mateixa forma que els grans canals de distribució comercial vènen i distribueixen el que més beneficis els genera i no precisament el millor producte pel consumidor final, els mitjans de comunicació parlen del que més audiència els genera i més pot atraure al públic. En molts casos, el que en podem treure d'una noticia publicada és tan sols la punta de l'iceberg i cal pensar que sempre hi ha algú darrera interessat en la seva publicació (i no parlo de l'audiència).
Dimarts passat es publicava al diari La Vanguardia la notícia que Vestas, empresa danesa líder en fabricació i venda d'aerogeneradors, instal•la a Barcelona un centre especialitzat en reparació de components. En l'article es destacava que l'empresa crearà 60 llocs de treball i que havia comptat amb l'ajut de"Invest in Catalonia", la divisió d'atracció d'inversions de ACC10, depenent del departament d'Innovació i empresa que dirigeix Josep Huguet. Per arrodonitr la jugada, el conseller delegat de l'empresa Vestas apareixia en el semàfor verd de la primera plana gràcies a la creació de llocs de treball.
Això no és pas mentida (o almenys no del tot, ja que aquesta col·laboració de la Generalitat no sé ben bé en què ha consistit), però hi molt més que no es diu. L'empresa Vestas a finals d'aquest any tanca la seu central de vendes per la regió que controla l'àrea del mediterràni i llatinoamèrica i es trasllada a Madrid, on segurament reben més subvencions. Traslladen més de 100 llocs de treball altament qualificats de Barcelona a Madrid per deixar aquí (que no és a Barcelona, sinó a Vilafranca del Penedès) un centre de reparació i magatzem de recanvis. O sigui que el balanç és de pèrdua de més de 100 llocs de treball altament qualificats a canvi de 60 (dels quals 20 son qualificats i els altres 40 el que es diu "blue collars" que seran contractats temporalment). La realitat és que aquesta empresa està treient de Catalunya llocs de treball i no pas creant-ne. Però no només això, sino que posem el conseller delegat en semàfor verd i fem publicitat del nou organisme que s'ha tret de la màniga el senyor Huguet com si realment fessin coses útils pel país, quan no van fer res per evitar el tancament de la seu central de vendes. Propaganda. Això és el que millor fa la Generalitat. Prou de penjar-se medalles i plantin cara a la realitat: les empreses grans van a Madrid i aquí ens deixen les engrunes que ja fan contents aquests pseudo-polítics curts de mires, que perden el temps omplint-se la boca amb Catalunya i no li fan cap servei.
Deixin de gastar diners en crear nous organismes i anunciar-nos-els per tot arreu i parlin amb les empreses per veure què els podem oferir.

dijous, 5 de novembre del 2009

L'enganyifa de la TDT

A Catalunya l’apagada analògica – moment en que tots els operadors de televisió i ràdio hauran de deixar d’emetre el seu senyal analògic – està prevista per finals d’aquest any. La data límit a Espanya és el 3 d’abril de l’any vinent (2010). A partir d’aleshores serà necessari disposar d’un descodificador de TDT per poder veure qualsevol senyal televisiu.

La TDT ens ha estat venuda com un augment de la qualitat pel que fa a imatge, serveis (subtítols, emissió multilingüe i guies de programació electròniques) i funcions interactives.

Doncs bé, la millora en la qualitat de la imatge és evident que no és real. El principal avantatge del TDT al meu entendre és que permet un major control del canal en el sentit que es pot saber en temps real l’audiència d’un canal i la gent que utilitza un determinat servei. S’ha acabat dependre d’una mostra d’audímetres repartits per determinades cases. S’ha acabat l’extrapolació. Les conseqüències d’això són bastant evidents. Major efectivitat de la publicitat al existir un major control de les audiències. Serà molt més fàcil encertar el nostre públic objectiu quan tinguem una informació més fiable. Encara no sabran qui mira exactament l’aparell, però tranquils, que qualsevol dia arribarà amb l’excusa que ens personalitzaran els telenotícies.

Major control del canal televisiu. Això és el que és la TDT. I darrera està tota una economia i un sector publicitari a qui interessa que així sigui. I per tal de que això funcioni, cal apagar el sistema analògic i aconseguir que la TDT sigui l’únic mitjà per emetre el senyal televisiu. A més, tots els serveis que ofereix la TDT ara són gratuïts, però res no sembla indicar que més endavant siguin de pagament. És més, en el futur segurament caldrà pagar si no es vol veure publicitat per la TV.

Jo no dic que tot això sigui dolent. Penso que és un avenç pel que fa al control del canal televisiu i a l’optimització de la utilització de la TV com a mitjà publicitari. Però penso també que s’intenta fer creure a la gent coses que no són per poder-nos colar un gol en nom d’una millor qualitat d’imatge.

El que cal tenir sempre en compte, al cap i a la fi, és que - de moment - ningú no ens obliga a mirar la TV.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Xina a Àfrica

Abans d'ahir hi havia una noticia curiosa a La Vanguardia referent a la presència xina a África (“África lee prensa en mandarín”). Ja fa anys que Xina ha establert relacions comercials intenses amb diversos països africans. Fa algunes décades aquestes relacions es fonamentaven en la solidaritat entre governs comunistes o socialistes, però actualment es basen en negocis on la pela és la pela.

Xina, per tal de mantenir els seus nivells de creixement, té unes necessitats de recursos naturals que superen amb escreix els seus recursos propis i, de carrer, les necessitats de qualsevol altre país. Àfrica és, als ulls de Xina, una reserva de petroli assequible que, tot i que s’estima que té tan sols el 9% de les reserves mundials de petroli (enfront del 62% d’Orient Mitjà), se sospita que pot albergar importants reserves encara per descobrir. Els recursos que busca Xina a l’Àfrica no es limiten al petroli sino també a la pesca (Cabo Verde, Senegal), la fusta (Liberia), o el cotó (Mali).

De fet, el que s’està produïnt a Àfrica és un simple intercanvi on conflueixen interessos i, en principi totes dues bandes hi surten guanyant (sempre des del punt de vista econòmic, és clar). Xina ofereix als països africans inversió en infrastructures (carreteres, ponts, preses,..) i prèstecs, presentant-se com una alternativa de finançament al FMI o altres països occidentals que per qüestions polítiques (violacions de drets humans o fraus electorals, o totes dues coses) no hi poden participar.

Des de Xina, no se’ls exigeix res a canvi a aquests països africans. Tan sols que respectin a Xina i evitin intercanvis comercials amb Taiwan. Ni drets humans, ni corrupció ni fraus...tú no posis el nas en els meus assumptes que jo no el posaré en els teus. Jo inverteixo en el teu país, t’ajudo a desenvolupar-te econòmicament i, a canvi, et venc els meus productes low-cost. A més, estic a la teva disposició quan es tracti de vetar qualsevol iniciativa de les Nacions Unides. És per això que Xina es presenta a ulls dels països africans, com una alternativa als Estats Units o a la Unió Europea. Xina no té darrera una opinió pública sensible a aquests temes i, en cas que existeixi, la fa callar.

Sudán, per exemple, ha esdevingut un país exportador de petroli a partir del 1999 gràcies a les inversions xineses. Actualment envia un 60% de la seva producció a Xina. Recordem que a Sudan hi ha el conflicte encara per solucionar de Darfur. No en va, la marina Xina s’està posant al dia i realitza grans inversions per protegir les rutes dels petrolers que venen de Nigeria i Sudan.

Aquesta és, de fet, la visió que es té des dels països occidentals de l’estratègia de Xina a l’Àfrica. Se’ls veu com uns explotadors, aprofitats i perillosos que no ténen més principi que el negoci a tota costa. No es té la perspectiva que el xinesos estan fent el que anglesos o francesos o belgues o alemanys van fer durant segles. Ni tan sols els Estats Units, que comenten la jugada com una amenaça perillosa, saben veure que el seu propi govern és molt selectiu quan es tracta de moralitat, tenint en compte les seves relacions amb Pakistan, Egipte o Arabia Saudí.

El mateix veig que passa amb el tema mediambiental, com per exemple el tema de les reduccions del diòxid de carboni...amb tot el que hem fet nosaltres, ara els hem de dir com han de desenvolupar-se ells? No ve a ser com un pare que li diu al seu fill que no faci això o allò perquè no és el camí? Al meu entendre, fins que ells mateixos no vegin que per aquí no es va enlloc, ja podem anar dient missa.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Democràcia?


"La democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que mereixem"
George Bernard Shaw (1856-1950)

Sempre he pensat que la democràcia podria funcionar quan tots els implicats tenen el mateix nivell d'informació sobre els fets que s'estan debatint. Evidentment això és impossible i a partir d'aquí tot el que podem esperar és que aquesta democràcia sigui el menys imperfecte possible.

Tal com no es cansa de repetir Racionero, la democràcia de l'Atenes de Pericles es va instaurar en unes condicions molt allunyades de les que es poden trobar actualment en la majoria de les societats "democràtiques".
El que trobo una mica desesperant són les poques alternatives que hi ha quan es presenten unes eleccions. Apart dels 5 grans partits polítics, no hi ha cap alternativa seriosa que tingui una presència destacada als mitjans i que representi una alternativa al mateix sistema, ja sigui des del punt de vista organitzatiu o, més interessant inclús, des del punt de vista económic.
Sembla evident, que si els grans mitjans estan directa o indirectament recolzats per les principals i més potents alternatives polítiques, no els interessarà destacar altres opcions.
En el fons ens donen a escollir entre el que interessa al poder establert. No acabo de veure una alternativa real en el món polític actual.

On hi ha un partit polític amb afinitat amb el moviment Zeitgeist, per exemple? Hi ha diversos moviments alternatius però no sé si entren en el joc polític.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Apugem L'IVA!


Doncs resulta que després de tota la desfeta d’aquest capitalisme salvatge, que s’ha hagut de calmar amb injecció de diners públics al sistema financer, ara resulta que les mesures per sortir de la crisi a Espanya consisteixen en més subvencions pels aturats i, evidentment, en una pujada d’impostos per poder pagar aquestes subvencions. En principi ZP va dir que l’apujada seria per les rendes més altes. Ara resulta que el que s’apuja és l’IVA. No només no s’ha sortit al carrer durant tota aquesta crisi (per les lligues del Barça sí que se surt però des que va esclatar la crisis ni una puta vaga general) si no que és la gent del carrer la que s’apreta el cinturó perquè cap dels fills de puta que s’han forrat durant tots aquests anys no acabi penjat dels ous en una plaça pública. Si és que la massa tendeix a ser idiota i ens traguem el que ens posin.



El sistema seguirà funcionant com fins ara, una mica més atent per tal que no tinguem una altra crisi massa ràpidament, però és inevitable que torni a succeir alguna cosa semblant si no canvia res i, de moment, res no canvia. I quan hi hagi eleccions ja se’n guardaran prou de que tinguem temes més superflus a la campanya (que si la llengua, la immigració, la sanitat..) però ningú traurà la idea d’una reforma financera i d’una alternativa més social (i no social en el sentit d’impostos) sino de regular certes institucions que no poden estar guiades pel simple objectiu del benefici a tota costa ja que la seva missió és donar un servei (deixar diners en el cas dels bancs). Ja ho deia Mark Twain, que els bancs són com aquell qui et deixa el paraigües quan brilla el sol i vol que li tornis quan comença a ploure.



La majoria de la gent es trenca les banyes per formar-se i acabar tenint una feina suposadament decent que els permetrà anar tirant i trampejant les diferents fases de la vida. Als que els vagi bé podran comprar-se un bon cotxe, decidir on volen viure i quines vistes volen tenir i fer vacances allà on vulguin. Sempre dins un patró de vida de 1 mes de vacances a l'any i els caps de setmana pertinents ja que la resta del temps estaran subjectes durant un mínim de 8 hores diàries a la feina. Una feina que els consumirà gran part de l’energia i els desgastarà de manera que, quan arribin a la jubilació, no només es deprimiran perquè se sentiran inútils (laboralment) si no que els deixarà un buit perquè mai s’hauran preocupat de saber què és allò que realment els agrada fer en el seu temps lliure (perquè evidentment,poques persones hauran tingut la feina que desitjaven. Segurament els haurà acabat agradant, però potser més per l’efecte adaptació que per l’efecte vocació).

I amb totes aquestes condicions, molt sacrifici cal per poder tirar tot això endavant i sortir-se’n sentint-se a la vegada orgullós. Aquesta situació contrastarà amb els defraudadors i els traficants, que fent les coses més simples, bàsiques i rastreres del món (com enganyar, falsificar i mentir, coses que amb 5 anys ja sap fer quasi tothom) i sense aportar cap mena de valor a la societat, més que aprofitar-se de les seves càries pútrides, viuen amb un estatus impensable per un treballador. Això és un exemple d’una crisi de valors socials per part d’uns i d’una manca de creativitat i d’imaginació de la gran massa social treballadora que anestesia el dolor que provoca el funeral dels seus somnis amb un consum desenfrenat tant de productes com de serveis, la majoria dels quals no els calmarà l’ansietat per una vida menys esclava. I els mitjans de comunicació i la publicitat bombardegen el poble incansablement sense deixar un instant de tranquil•litat per reflexionar, no fos cas que la gent vegi la llum un bon dia i, engegant-ho tot a rodar, la roda s’aturi i se’ls peti la bombolla als vividors.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License