dilluns, 13 d’agost del 2012

Londres 2012: resum

M'he empassat en gran mesura bona part dels jocs. El fet que per temes d'horaris ha estat bastant compatible i la poca competència que hi ha a les altres cadenes ha fet que mirés des de salts de trampolí, fins a gimnàstica ritmica, halterofília o volley-ball. Els meus prefertits olímpics són, però, la natació, l'atletisme i el basket.

Ah! que no s'aixecava així?

Començaré per aquest últim dient que Espanya va començar fotent pena i va començar a jugar bé a partir del tercer quart de la semifinal. Va fer una final molt digna, que encara ho hagués estat més si l'"Escarola" no hagués tret el cinc inicial que va treure al començament del darrer quart (quan havia de posar tota la carn a la graella). Aquest paio l'han de fer fora JA! A més, encara no he sentit ningú criticant-lo i tothom sap que fot pena.

Pel que fa a la natació, destacaria la xinesa aquesta de 16 anys que fa semblar la resta de nedadores simples amateurs.

Quan surto de la piscina sóc molt més guapo


De l'atletisme, no vull treure mèrits a Usain Bolt, perquè és espectacular veure'l còrrer, però és tan showman i prepotent que fa com ràbia. A més, em cansaven bastant les "negrades" que la majoria d'atletes feien davant les càmeres abans de les curses. En comptes de concentrar-se per la cursa, semblava que estiguessin allà només per fotre quatre pallassades davant la càmera. Ho anomeno "negrades" perquè quasi totes estan protagonitzades per afro-americans prepotents i amb ganes de protagonisme.(veure les dances i els rituals que feien els de l'equip de basket dels US abans dels partits).


Quatre anys entrenant per això...


També destacaria el magnífic récord del món dels 800m del massai David Rudisha i el doble or del britànic Mo Farah amb una darrera volta inverosímil tant als 5km com en els 10km, que em porta a un dels dos temes polèmics dels jocs...

Si burxes massa acabaràs com jo

  • Primer: alguna mena de tongo hi ha d'haver en els jocs, quan el país amfitrió sempre guanya molt més que en unes altres edicions i, a més, en competicions on quasi mai havia guanyat. És la motivació? Au vinga!
  • Segon: no sé si vau observar que en la final dels 200m el Bolt es va deixar anar lleugerament i va aprofitar per fer el signe de silenci acabant en una mica més del récord del món. En canvi en els 4x100m s'hi va deixar la pell, inclinant-se cap endavant amb el pit per aconseguir-lo. És curiós, tenint en compte que el récord dels 200m els pot fer en algun altre campionat que li proporcionarà molta més pasta i, en canvi, el del 4x100m a nivell nacional, no té moltes més opcions.

Ja m'havia semblat veure el rus remenant les meves coses...

Ara ja no sé què mirar a la tele.....

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License