diumenge, 22 de maig del 2011

Aviam si serveix per alguna cosa la reflexió

De la multitud de propostes que estan sorgint en les assamblees de les concentracions a les places, n'hi ha moltes amb les que estic molt d'acord i d'altres que considero secundàries o no tan relacionades amb el que ens ha portat a la situació actual. Per tant, posats a prioritzar, m'afegeixo a reclamar:

  • Canvi de la llei electoral: llistes obertes i circunscripció única
  • Eliminació dels paradisos fiscals
  • Implantació de la taxa Tobin
  • Major control sobre les entitats i les operacions financeres
  • Reforma de la llei hipotecaria i que l'entrega de la vivenda cancel·li el deute
  • Promoció de les energies renovables
  • Llei de responsabilitat política
  • Transparència en la financiació dels partits polítics
  • Llistes electorals lliures d'imputats
  • Reforma de les condicions laborals dels polítics i abolició de sous vitalicis
  • Referèndum sobre la implantació de la República i eliminació de la monarquia
Moltes altres propostes serien conseqüencia de l'aplicació d'aquestes mesures, com la sanitat universal o la possibilitat en un futur de poder tancar centrals nuclears, Aquests serien per mi els punts prioritaris a tocar i els principals que em fan no votar en un joc en el que no estic d'acord amb les regles.

Ara cal que, a més d'aquestes propostes de canvi, hi hagi un projecte que faci avançar el país, reflexionant sobre el repartiment del treball (serà impossible la plena ocupació treballant tots 8 hores diàries) i establint un model econòmic sostenible i, a la vegada, competitiu. La part més positiva de tot això és que la proposta del moviment democracia-real-ja ha servit d'espurna en una societat en una situació altament inflamable i que, tan de bó, ajudarà a la gent a despertar. La clau, però, ha de ser a nivell internacional. un país sol no podrà fer res.

He deixat de banda una qüestió rellevant com és el paper de Catalunya en tot això. Només comentar que el passat 10 de Juliol, va sortir al carrer molta més gent cridant "Som una nació, nosaltres decidim" que la que ara hi ha a les places i, ni se'n va fer la meitat de ressó, ni hi ha hagut conseqüències visibles. Esperem que ara passi alguna cosa.

Deixo aquest video de l'entrevista al gran Arcadi Oliveres:


divendres, 20 de maig del 2011

Bloc acampat

digui el que digui la junta electoral

diumenge, 8 de maig del 2011

Terrorisme de debó

Vinga a fer córrer cortines de fum.

El Nobel de la Pau, que ha ordenat la mort d'un "terrorista" en territori aliè sense demanar permís i gràcies a utilitzar la tortura, és ben conscient que els veritables terroristes que s'estan forrant a costa d'ensorrar empreses, països i que estant ajudant a sepultar un sistema cada vegada més proper a l'abisme són els qui ell mateix ha situat en càrrecs de poder en el seu govern. 

No sé si heu vist "Inside Job", però els terroristes més fills de puta no només segueixen en llibertat, sino que tenen càrrecs molt importants en governs democràtics.

I aquest Obama era qui havia de conduir el canvi? Suposo que deu ser el mateix tipus de canvi de que parla en Rajoy.


dilluns, 2 de maig del 2011

Quan un es cansa del paradís

Com diria en Jaume Creixell, tinc els pebrots que m'exploten. Quan no és el Barça-Madrid és la boda de l'any i quan no, l'Ossama Bin Laden. La qüestió és anar treient temes de la màniga.
Diumenge va ser el dia dels treballadors i ben poca gent va sortir a liar-la. Per una banda no m'estranya, tenint en compte els pocs treballadors que té aquest país, però per l'altra m'hagués agradat que s'hagués liat més grossa.
A més avui he rebut la tarja del cens electoral per anar a votar a les municipals i això encara m'ha posat una dosi d'aire extra als pebrots que m'exploten.

La miserable classe política se'n fot de nosaltres i a sobre volen que perdem el temps anant a votar?
Se m'ha cansat, d'aguantar i no dir res. Fins que no es facin desaparèixer els paradisos fiscals, tot és inútil. Ens van retallant llocs de treball i serveis socials mentre que si tota la gent que hauria de pagar impostos els pagués, hi hauria recursos més que suficients. Tant els grans patrimonis com les grans multinacionals, amb les seves martingales, deixen de pagar una suma importantíssima que seria més que suficient per mantenir la situació actual, però evidentment, resulta molt més fàcil fer pringar al populatxo (mentre el sedem amb una bona dosi de futbol) que fer passar per l'aro a qui, en el fons, ha posat els polítics al lloc on són. Obviament això cal fer-ho a nivell mundial, si no, tothom fotria el camp d'aquí, però crec és la prioritat #1 per no fer sentir com uns pringats a la gent treballadora. Mentre això continui, no cal que em venguin cap moto més. La democràcia d'aquest país, cada dia que passa, ens demostra que només serveix per escollir a qui decidirà fins on arriba la nostra llibertat. 
Només vull fer notar el meu despreci més profund per qualsevol miserable que, no tenint prou amb ser milionari, s'escaqueja de pagar la part que li correspon d'impostos. És de calaix que sempre trobarà excessius els impostos que li toca pagar i també és de calaix que té els mitjans i els coneixements per saber com fer-s'ho per no pagar-los. Això sí, bé que conduirà per les carreteres asfaltades finançades pels impostos que, per collons, han de pagar els assalariats. 
En fi, que m'hagués agradat que s'hagués fet més ressó del malestar de la gent, però potser no hi ha tant malestar....sort que demà fan el Barça.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License