dimecres, 30 de setembre del 2009

Democràcia?


"La democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que mereixem"
George Bernard Shaw (1856-1950)

Sempre he pensat que la democràcia podria funcionar quan tots els implicats tenen el mateix nivell d'informació sobre els fets que s'estan debatint. Evidentment això és impossible i a partir d'aquí tot el que podem esperar és que aquesta democràcia sigui el menys imperfecte possible.

Tal com no es cansa de repetir Racionero, la democràcia de l'Atenes de Pericles es va instaurar en unes condicions molt allunyades de les que es poden trobar actualment en la majoria de les societats "democràtiques".
El que trobo una mica desesperant són les poques alternatives que hi ha quan es presenten unes eleccions. Apart dels 5 grans partits polítics, no hi ha cap alternativa seriosa que tingui una presència destacada als mitjans i que representi una alternativa al mateix sistema, ja sigui des del punt de vista organitzatiu o, més interessant inclús, des del punt de vista económic.
Sembla evident, que si els grans mitjans estan directa o indirectament recolzats per les principals i més potents alternatives polítiques, no els interessarà destacar altres opcions.
En el fons ens donen a escollir entre el que interessa al poder establert. No acabo de veure una alternativa real en el món polític actual.

On hi ha un partit polític amb afinitat amb el moviment Zeitgeist, per exemple? Hi ha diversos moviments alternatius però no sé si entren en el joc polític.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Apugem L'IVA!


Doncs resulta que després de tota la desfeta d’aquest capitalisme salvatge, que s’ha hagut de calmar amb injecció de diners públics al sistema financer, ara resulta que les mesures per sortir de la crisi a Espanya consisteixen en més subvencions pels aturats i, evidentment, en una pujada d’impostos per poder pagar aquestes subvencions. En principi ZP va dir que l’apujada seria per les rendes més altes. Ara resulta que el que s’apuja és l’IVA. No només no s’ha sortit al carrer durant tota aquesta crisi (per les lligues del Barça sí que se surt però des que va esclatar la crisis ni una puta vaga general) si no que és la gent del carrer la que s’apreta el cinturó perquè cap dels fills de puta que s’han forrat durant tots aquests anys no acabi penjat dels ous en una plaça pública. Si és que la massa tendeix a ser idiota i ens traguem el que ens posin.



El sistema seguirà funcionant com fins ara, una mica més atent per tal que no tinguem una altra crisi massa ràpidament, però és inevitable que torni a succeir alguna cosa semblant si no canvia res i, de moment, res no canvia. I quan hi hagi eleccions ja se’n guardaran prou de que tinguem temes més superflus a la campanya (que si la llengua, la immigració, la sanitat..) però ningú traurà la idea d’una reforma financera i d’una alternativa més social (i no social en el sentit d’impostos) sino de regular certes institucions que no poden estar guiades pel simple objectiu del benefici a tota costa ja que la seva missió és donar un servei (deixar diners en el cas dels bancs). Ja ho deia Mark Twain, que els bancs són com aquell qui et deixa el paraigües quan brilla el sol i vol que li tornis quan comença a ploure.



La majoria de la gent es trenca les banyes per formar-se i acabar tenint una feina suposadament decent que els permetrà anar tirant i trampejant les diferents fases de la vida. Als que els vagi bé podran comprar-se un bon cotxe, decidir on volen viure i quines vistes volen tenir i fer vacances allà on vulguin. Sempre dins un patró de vida de 1 mes de vacances a l'any i els caps de setmana pertinents ja que la resta del temps estaran subjectes durant un mínim de 8 hores diàries a la feina. Una feina que els consumirà gran part de l’energia i els desgastarà de manera que, quan arribin a la jubilació, no només es deprimiran perquè se sentiran inútils (laboralment) si no que els deixarà un buit perquè mai s’hauran preocupat de saber què és allò que realment els agrada fer en el seu temps lliure (perquè evidentment,poques persones hauran tingut la feina que desitjaven. Segurament els haurà acabat agradant, però potser més per l’efecte adaptació que per l’efecte vocació).

I amb totes aquestes condicions, molt sacrifici cal per poder tirar tot això endavant i sortir-se’n sentint-se a la vegada orgullós. Aquesta situació contrastarà amb els defraudadors i els traficants, que fent les coses més simples, bàsiques i rastreres del món (com enganyar, falsificar i mentir, coses que amb 5 anys ja sap fer quasi tothom) i sense aportar cap mena de valor a la societat, més que aprofitar-se de les seves càries pútrides, viuen amb un estatus impensable per un treballador. Això és un exemple d’una crisi de valors socials per part d’uns i d’una manca de creativitat i d’imaginació de la gran massa social treballadora que anestesia el dolor que provoca el funeral dels seus somnis amb un consum desenfrenat tant de productes com de serveis, la majoria dels quals no els calmarà l’ansietat per una vida menys esclava. I els mitjans de comunicació i la publicitat bombardegen el poble incansablement sense deixar un instant de tranquil•litat per reflexionar, no fos cas que la gent vegi la llum un bon dia i, engegant-ho tot a rodar, la roda s’aturi i se’ls peti la bombolla als vividors.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License