dimecres, 24 de març de 2010

L'Amistat

Ahir per lan nit, tornant d’un bar de veure la primera victòria del Barça de bàsquet sobre el Madrid en el primer partit de l’eliminatòria dels quarts de final de l’Eurolliga, vaig veure la llum i se’m va aparèixer l’equació bàsica de l’amistat. Amb l’eufòria de la victòria i les cerveses de més, vaig patir un d’aquells episodis d’il·luminacio que tan sovint es tenen quan pixes en estat d'embriaguesa, per exemple.

Així que, tal i com Einstein va visualitzar en un cert moment l’equació de la llei de la relativitat, jo he sintetitzat els components bàsics de l’amistat.



Madurant la idea, he intentat contrastar nombroses vegades la hipòtesi nul·la i sempre se’m confirmava la hipòtesi alternativa, tot i entenent que en funció de l’etapa vital, els components variaven el seu pes en l’equació.
Així doncs, els factors necessaris, però no suficients, per fonamentar l’amistat són:
  • El que rius amb aquesta persona
  • La capacitat per debatir sobre temes que un considera importants (debatir en el sentit de que aquesta persona t’aporta una visió de les coses que saps que, de vegades, et pot fer canviar d’opinió)

Més tard, donant-li voltes al tema, he rinxat el rínxol i incloent-me en les apostes pel proper Nobel (de premi, no de cigarret), he afegit un nou factor que passa a formar part de l’equació del que s’anomena parella.
  •  El sexe

Si en la relació amb la parella no trobem tots tres factors (el sexe més els dos anteriors), malament rai. I com en l’amistat, són factors necessaris però no suficients.
Què us sembla? Jo he trobat molt aclaridor, però m’agradaria obrir un debat i que algú em rebatís amb un dels següents arguments:
  1. Això està molt vist
  2.  En aquesta web ho expliquen molt millor (indicar web)
  3. No, si jo t’entenc…
  4.  Deixa de beure 

dilluns, 22 de març de 2010

Això m'embafa

Em pensava que els reality shows i productes similars havien explotat les vessants més vergonyoses de la fauna que corre pel món amb ganes de sortir a la tele i fer-se famós sense fotre ni brot. Avui he corroborat que cal ser humil quan es tracta d'afirmar 'a mi ja no em sorprén res'.

Us imagineu algú amb problemes de sobrepès que en comptes d'intentar aprimar-se decideixi tirar pel dret i decidir ser la persona més grossa? Si heu respost que no, és perquè no coneixeu la Donna Simpson.
Aquest tros de dona, no contenta amb ostentar el récord de ser la dona més grassa del món en parir (pesava 241kg) diu que vol arribar a pesar 1000 lliures (453,6 kg). Ara 'només' en pesa 274kg. Total, que deixa la collonada del documental "Supersize me" en un mal acudit.


aparta't si no vols que et mengi!!


Ja ha rebut ofertes per fer-ne un reality show i per fer un llibre. Ara per ara, diuen que la tia es guanya la vida penjant fotos a Supersizedbombshells.com i a través d'una web on la gent paga per veure-la endrapar (encara que jo l'he buscada . sí, podeu dir-me malalt, però em volia informar -  i no l'he trobada). Pel que es veu, aquesta dona és un exemple a seguir per qualsevol persona obsessionada amb el seu pes. Amb un Índex de Massa Corporal de 103,9, no sé què collons li deu dir la Wii quan es puja al damunt de la Wii balance board...

Com sempre es diu en aquests casos, darrera d'una gran dona sempre hi ha d'haver un gran home (o era al revés?). Per sort, la Donna té un marit que és un autèntic chubby chaser i li dóna tot el suport en aquesta iniciativa. Endevant doncs, que això serà la bomba!

divendres, 19 de març de 2010

Democràcia participativa

L'alcalde Hereu ha tingut entre les seves brillants idees un exemple màxim de democràcia participativa. Ha considerat que els habitants empadronats a Barcelona majors de 16 anys tenen uns coneixements d'urbanisme tan elevats que es mereixen decidir per ells mateixos quina és la millor opció per reformar la Diagonal.  Hi ha crisi, però pasta per muntar aquests tinglados propagandístics sempre n'hi ha.


Els ciutadans no mereixen decidir si cal reformar la Diagonal o no (cosa que tampoc crec que siguin els ciutadans els que ho hagin de decidir, havent experts en urbanisme com hi ha) sino que han d'optar entre dues opcions (si carril central o carrils laterals bàsicament) que es venen a reduir al mateix concepte:
Anem a donar pel sac durant uns mesos a tots els negocis que hi hagi en el tram a reformar, que amb una mica de sort, els ofeguem-venen-es revaloritza perquè ara serà un passeig de collons-i tornem a fotre pelotazo.

Perquè en comptes de votar de forma tan participativa aquestes collonades, no ens deixen votar per fotre fora tots aquests pallassos?

dilluns, 15 de març de 2010

A la recerca de l'unicorn

Deixeu de buscar que ha caigut un altre mite.
Després de la caiguda de Millet i de Tiger Woods, ara va i em desmunten el mite de l'unicorn.
A la provincia xina de Henan, concretament en un poble que es diu Linlou, ha aparegut una iaia que sembla sortida de la serie del Dr. Slump que és un autèntic unicorn. L'anomenen la 'dona cabra'.

 
sí, sí...vosaltres mireu-me la banya, que així no us fixareu
amb les ungles que aquesta setmana no m'he fet la manicura

Es veu que aquesta dona que es diu Zhang Ruifang i ja té 101 anys, fa un any que li va començar a créixer aquesta banya. Curiosament, ara sembla ser que li'n comença a sortir una altra al cantó dret.
I ara que estic conmocionat per la notícia em venen en ment dues preguntes:
  1. Pot ser que el maromo d'aquesta dona estigui en condicions de fotre-li les banyes? Si és que sí, l'entenc perfectament
  2. Serà que el mite de les banyes és cert, però que triga uns quants anys a sortir i només el pots arribar a comprovar si passes de 100 anys?

diumenge, 14 de març de 2010

Periodisme ficció

Resulta que un programa d'una cadena de televisió de Geòrgia (no la de 'Georgia on my mind', sino de l'altra que ningú no sap on queda) va fer una brometa que la gent no va acabar d'entendre sobre una possible invasió Russa al país. Es veu que la penya va flipar i hi ha hagut casos de desmais, infarts, gonorrea i sífilis entre els habitants de Can George; un caos.
Això m'ha fet pensar en la indefensió de la gent davant de falses notícies i que, perquè no, en benefici del sentiment general, estaria bé difondrer falses notícies per millorar el benestar de la societat. Aquí van unes quantes idees:

  • Endesa restableix en temps rècord el suministrament de llum a tots els clients de Catalunya. A més, destitueix la cúpula (que no còpula) directiva i nomena Josmar conseller delegat. Per poder realitzar la maniobra, d'una complexitat tècnica de nivells insospitats, ha hagut de deixar sense suministrament gran part de la comunitat de Madrid durant un període que, ara per ara, estimen que serà d'entre unes hores i unes setmanes.
  • En un acte de sentit comú que l'honra, sa majestat Joan Carles I, aboleix la monarquia degut a la baixa valoració que la corona espanyola ha tret en el darrer sondeig del CIS. En un emotiu discurs, ha anunciat que ell està per servir el poble i que si no se li valora el treball, dimiteix. Les seves darreres paraules com a monarca han estat: ja us apanyareu!

i va i s'ho creuen...
  • El Reial Madrid afronta el proper duel al Bernabéu contra el Barça amb les baixes de CR9, Xabi Alonso, i Casillas. El portugués presenta segons l'informe mèdic una distensió de tupé. Per la seva banda, el basc Xabi Alonso serà baixa degut a una sobrecàrrega a l'escrot, provocada per les constants discusions amb CR9 a l'hora de llençar faltes i penals. Casillas no ha estat convocat per Pellegrini, que ja no sap què fer perquè el fotin fora.

dimecres, 10 de març de 2010

Caravana Solidària

Ha estat alliberada la cooperant segrestada per Al Qaeda. Es veu que la rua solidària que va anar de vacances a Mauritània (entre d'altres llocs) ja s'ha acabat per ella. Aviam si així se'ls treuen les ganes d'anar a fer fantasmades solidàries al tercer món i aprofitar de passada per fer un safari. De La Vega  assegura que no s'ha pagat cap rescat i jo va i m'ho crec. No sé si a aquests se'ls farà pagar el rescat igual que a qui rescaten a la muntanya i consideren que hi ha anat de forma "imprudent".
A mi tant me fa que els segresti Al Qaeda o Al Capone. El cas és que no crec que sigui necessari fer ostentació de solidaritat amb el risc que implica fanfarronejar davant de gent que ho passa malament de debó i no per una nevada i quatre dies sense electricitat.


Les ONGs han agafat el paper de l'esglèsia aprofitant-se de la mala consciència de les societats consumistes, però a mi no me la fotran. Pago impostos perquè un govern s'encarregui tant dels assumptes interns del país com dels exteriors i si no es fa bé, es vota a un altre govern. El que ja és ridícul és que es dediquin a fer rues de carnaval repartint carmelets per Àfrica com si fos Sant Medir.
Aviam si alliberen ara els altres dos, però sobretot que avisin abans el Rajoy, que si no s'ofèn.

diumenge, 7 de març de 2010

Marató de Barcelona 2010

Avui he corregut la meva primera Marató, aprofitant que se'n feia una a Barcelona. Ja feia temps que m'hi havia apuntat, però un esquinç al turmell a finals de gener em va fer dubtar de participar-hi. Finalment va resultar que corrent no em feia tan mal el tema i vaig tirar endevant tot i que no m'he entrenat ni molt menys com indiquen els milers d'entrenaments diversos que pots trobar per internet.

El fet és que és una prova de matats i si t'agrada còrrer (que no escòrre't) i ets un matat, aquesta prova és per tú. Això sí, no cal que ho provis si no fas exercici des de primària (jo diria EGB, però així semblo més al dia) i/o no et veus els peus estant dret, però si estàs mitjanament en forma i t'ho planteges com un repte sense temps, acabar-la, l'acabes. Sobretot tenint en compte l'ambient que hi havia.

Com diria el mestre Robirosa, l'ambient era "apostoflant" (jo ho escriuria amb "e", però ara buscant-ho he descobert aquest blog dedicat al mestre) i jo, que ni de conya correria 42,195km per asfalt sense parar, he pogut fer-ho gràcies al fantàstic suport del públic. El fet que la gent t'anés animant dient-te pel nom (que portaves escrit al pitrall) realment motiva molt. D'acord, que només m'ho han fet dues persones en tota la cursa, però mireu com me'n recordo.

El cas és que jo havia llegit en un lloc que havies de passejar-te fins el km10, còrrer com si fos un entrenament fins el km20 i treure les forces a partir del km30. Un cop he passat l'equador de la cursa, he vist que estava prou sencer i, tot i dur un ritme molt superior al que creia que podria dur, he seguit així. A partir del km35 és una altra història perquè et mors de ganes de enviar a prendre pel sac la cursa i aturar-te a la primera terrasseta a fotre't unes quantes cerveses, però ja que has arribat fins aquí, i tot i tenir les dues cames més garratibades que un bacallà sec, no pots evitar treure forces de dins. Per sort no les he tret de la mateixa forma que ho va fer Rafa Iglesias a San Sebastian.

Des d'Arc de Triomf, hi ha una gentada de por, que fa que t'empassis el dolor i se't posi la pell de gallina. El pitjor és quan has fet ja la pujada de Paral.lel i veus km41, perquè aleshores et dius que ja ho has aconseguit i, qué collons!, et queda més d'un kilómetre!. Finalment, ho he pogut fer tota l'estona corrent i he acabat en 3h35m que és molt millor del que m'esperava, sobretot tenint en compte que no anava dopat. Total, que he arribat treient el fetge i el video de l'arribada que et pengen a la web de la marató deu fotre més pena que glòria.

Almenys la meva arribada no ha estat tan desagradable com aquesta:



ni tan accidentada i lamentable com aquesta:




Bé, deixaré aquí aquest post tan maratonià.

divendres, 5 de març de 2010

Toros dels collons

Ja fa uns pocs dies que no paren de treure als mitjans una altra vegada el tema dels toros que s'està debatint al Parlament.
El cas és parlar de tonteries i no afrontar els problemes de debó. A qui collons li importa això? La veritat és que a mi el tema dels toros me la porta bastant fluixa i tenint en compte com està el país, crec que és una mica una pèrdua de temps que els nostres polítics es dediquin a debatre "collonades" en comptes d'adreçar la situació.
Es veu que hi ha qui considera els toros un bé d'interès cultural (la Espe, míra-te-la ella que orgullosa amb el seu 'capote') i per altra banda qui considera que va en contra dels drets dels animals.


Per mi, es tracta simplement que no té sentit fer un espectacle de la mort d'un animal. A més, no crec que quedi massa tendre la carn d'un bitxo que mor pràcticament torturat. Els drets dels animals també són una mica relatius, perquè si no, ens fem tots vegetarians i potser ni això, que les plantes també han de tenir els seus drets. Jo, personalment, les úniques corrides que veig són al Youporn i les de toros no em motiven ni trobo que tinguin res a veure amb el meu concepte de cultura. De fet, ho trobo una mica una salvatjada.

dimecres, 3 de març de 2010

Codi de barres

Que el temps passa és una obvietat i que ens fem grans amb el temps, també. Així que cada vegada sóc més conscient que no tornaré a lluir aquella melena rinxolada d'antany (òstia! sona fatal però es veu que és correcte...). Les entrades avancen imparables i he decidit portar cabell curt abans que entrar en el club del codi de barres.



Aquest particular 'hairstyle' me'l va fer popular el polític basc Iñaki Anasagasti, que es veu que el va voler patentar, però se li havien avançat uns yankis (que l'anomenen 'combover') que van rebre el Ig Nobel d'enginyeria (paròdia dels premis Nobel)  per la brillant idea. És més, es veu que hi ha un documental d'una hora que es diu 'Combover: The Movie'.

El cas és que, tot i resultar bastant patètic i llardós, almenys no utilitzen extensions de cabell provinents de temples hindús. Es veu que el cabell que dónen com a ofrenes en els temples de la Índia, (i que abans es feien servir per fer matalassos) es revén a uns 500$ el kilo a empreses que el decoloren i en fan extensions que després es pengen xurris i xurros que van a la última en els països "avançats".

dilluns, 1 de març de 2010

Pepe Rubianes

Coincidint amb el primer aniversari de la mort del crack Pepe Rubianes, recupero la que per mi és una de les seves aparicions estel.lars, on va expressar amb un lèxic brillant el que molta gent pensa:



Dixit.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License