dijous, 29 d’abril del 2010

Remuntada?

Ja ho sé. Quan li has vist els collons, ja saps que es matxo, però feia una mica de pudor tanta eufòria.


No passa res. Era bastant probable amb el resultat d'anada que passés això. Es tractava d'un equip italià que no havia de fer res més que veure-les venir. I tampoc van haver de veure'n tantes.
I qué que els expulsessin un paio als 28 minuts?
Per mi que el Pep els va dir als nanos que no valia xutar fort o que no es podia xutar de fora l'àrea, perquè només van fotre un miserable xut fins que ja era tard de collons....i vinga a fer centrades amb tot de taps de bassa al davant, que com no fotéssin castells ja em diràs tu.

jo, per si de cas, em faré trompetista de jazz...


Jo no sóc cap fanàtic culé, vull dir que quan juguen bé que guanyin, però quan foten pena, que els bombin. No perdré el son perquè una paios que només saben que fotre xuts (ah, no! que els del Barça ni xuten! i a més escriuen llibres!) no facin bé la feina per la que cobren una milionada. Si es tracta de celebrar, jo m'hi apunto, però si es tracta de derrotes, que les pateixin ells, que per això és la seva feina.

Total, que era inevitable que aquesta temporada s'esmunyís algun títol i arribar a semis no està malament, encara que es passi de llarg una final al Bernabéu (que també es podia perdre allà, eh!).
Ara, això sí, el que toca és assegurar-se la lliga, que prou ràbia fa haver de veure aquests mamons celebrant l'eliminació ahir a la Cibeles.
De totes maneres, sempre ens quedarà la lliga i l'Eurolliga de bàsquet.

dimecres, 28 d’abril del 2010

Tocant sostre

Per si no ho havieu llegit o sentit abans, en Zapatero diu que l'atur ha tocat sostre.  Després de l'"errada" que ha fet saber que l'atur ja ha sobrepassat el 20% (4.612.700 aturats), ara surt i diu que tranquils, que d'aquí no passa i que ara tot serà baixada. Com fa poc més d'un any, quan el Corbacho deia que a 4 milions d'aturats no s'hi arribaria pas.

Qué catxondo!

Potser parlen de tocar un fals sostre, una mena d'altell on s'hi amaguen uns quants aturats més. Pensem, que hi ha previsions no tan optimistes que diuen que es pot arribar al 30% el 2012. D'acord que els interessos d'uns són mantenir-se a la poltrona i el d'altres és vendre llibres, però els primers ja està més que comprovat que són uns mentiders.

Però parlant de tocar sostre, és també una mica preocupant pensar que l'eufòria blaugrana davant d'aquesta dificilíssima tornada de semifinals pot estar tocant sostre. No se n'està fent un gra massa de tanta confiança en una 'remuntada' que han de decidir 11 jugadors al cap i a la fi? Per què no esperem a passar per estar eufòrics? Deu ser que és dels pocs motius d'alegria que podrem tenir per aquestes terres...

dijous, 22 d’abril del 2010

Ja cansa...però havia de dir la meva

OK. estic d'acord en que ja fa pudor el tema, però és que estava donant-li un parell de voltes al cas i, tot i que als morts se'ls mereix un respecte, no puc evitar flipar en com s'honoren certes coses que a mi no em mereixen el més mínim respecte.



Jo no vull dir que aquest home no es mereixi un respecte només pel fet que era franquista...que n'hi ha uns quants que també ho són i s'ho amaguen encara més, però que pel jo trobo que diuen que ha fet no hauria de ser tan elogiat. 

Vull dir que ara diuen que va ser gràcies a ell que es van fer els Jocs de Barcelona i jo em pregunto, tractant-se del president del COI, això no seria un flagrant cas de corrupció que evidencia que durant el seu mandat les corrupteles eren el pa de cada dia en aquesta casa de barrets que es el COI? No hauria d'haver estat mèrit dels governs i organismes que representaven Barcelona en comptes d'un favor del president del COI? Doncs ho diuen per tot arreu que va ser gràcies a ell i aquí a tothom li sembla tan collonut.

No sé...al final un dia la palmarà la Belen Esteban i li donaran algun premi honorífic pel que ha fet en pro del periodisme televisiu.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Esgaldinyada

Esgaldinyada: versió femenina (personal i no oficial) d'esgaldiny (esgarip; crit violent o xiscle).

Crec que aquesta paraula és adient per descriure el que em provoca la SGAE. És el crit que em surt de l'endinyada que ens fot la SGAE cada cop que ens ajupim ; ESGA(E)LDINYADA. Passa que l’altre dia vaig veure el programa 30 minuts que anava sobre la SGAE i vaig flipar.

No estava (ni estic) molt enterat del tema, però una cosa sí que tinc clara. El músic sempre s’ha hagut de guanyar la vida cantant o tocant (instruments bàsicament) o fent les dues coses alhora. La música en general s’ha beneficiat de la tecnología en el sentit que ha permés enregistrar la música i fer-la molt més popular. Amb això, molts cantants, músics i pseudo-músics han pogut fer-se d’or amb les  vendes de música  enregistrada (una simple canço o bé amb un sol disc), moltes vegades sense ni tan sols haver de tocar en directe.


Doncs bé, aquesta tecnología que els ha beneficiat durant un temps, ara els ha canviat les regles del joc, ja no la controlen i se’ls ha follat la gallina dels ous d’or; ja no tothom està disposat a pagar per escoltar la seva música. Però resulta que aquí están els senyors de la SGAE per posar fil a l’agulla i fer pagar tothom qui puguin pels drets d’autor. I amb ells, un munt de gent d’esquerres, progres i pro-llibertat i anti-sistema com  Víctor Manuel, Jaume Sisa, Loquillo i Pau Donés entre molts d’altres. Tots amb grans èxits recents i tots tenim en ment els seu darrer gran hit tipus, ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’,  ‘Cadillac solitario’ o ‘La puta flaca’.

Apart del que ens fan pagar quan comprem, CDs, DVDs o llapis de memòria, fan pagar a establiments com perruqueries per tenir la radio posada. O sigui que resulta que cal pagar per escoltar publicitat (per què en el fons  l’emisora els serveix de canal publicitari a les discogràfiques).  Quins collons!

I a qui em digui que els músics han de menjar, jo els dic que els bons músics saben tocar i cantar i poden fer pasta amb les gires, que si són bons, és allà on val més la pena escoltar-los. I que n’hi ha molts, que és gràcies a internet que es donen a conèixer gratis perquè la gent els vagi a veure en concerts. S’ha acabat la bona vida, que qui està darrera d’aquesta societat d’autors són uns  vividors que fot anys que no treuen música decent i volen viure com reis a costa del passat. 

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License