dilluns, 2 de maig del 2011

Quan un es cansa del paradís

Com diria en Jaume Creixell, tinc els pebrots que m'exploten. Quan no és el Barça-Madrid és la boda de l'any i quan no, l'Ossama Bin Laden. La qüestió és anar treient temes de la màniga.
Diumenge va ser el dia dels treballadors i ben poca gent va sortir a liar-la. Per una banda no m'estranya, tenint en compte els pocs treballadors que té aquest país, però per l'altra m'hagués agradat que s'hagués liat més grossa.
A més avui he rebut la tarja del cens electoral per anar a votar a les municipals i això encara m'ha posat una dosi d'aire extra als pebrots que m'exploten.

La miserable classe política se'n fot de nosaltres i a sobre volen que perdem el temps anant a votar?
Se m'ha cansat, d'aguantar i no dir res. Fins que no es facin desaparèixer els paradisos fiscals, tot és inútil. Ens van retallant llocs de treball i serveis socials mentre que si tota la gent que hauria de pagar impostos els pagués, hi hauria recursos més que suficients. Tant els grans patrimonis com les grans multinacionals, amb les seves martingales, deixen de pagar una suma importantíssima que seria més que suficient per mantenir la situació actual, però evidentment, resulta molt més fàcil fer pringar al populatxo (mentre el sedem amb una bona dosi de futbol) que fer passar per l'aro a qui, en el fons, ha posat els polítics al lloc on són. Obviament això cal fer-ho a nivell mundial, si no, tothom fotria el camp d'aquí, però crec és la prioritat #1 per no fer sentir com uns pringats a la gent treballadora. Mentre això continui, no cal que em venguin cap moto més. La democràcia d'aquest país, cada dia que passa, ens demostra que només serveix per escollir a qui decidirà fins on arriba la nostra llibertat. 
Només vull fer notar el meu despreci més profund per qualsevol miserable que, no tenint prou amb ser milionari, s'escaqueja de pagar la part que li correspon d'impostos. És de calaix que sempre trobarà excessius els impostos que li toca pagar i també és de calaix que té els mitjans i els coneixements per saber com fer-s'ho per no pagar-los. Això sí, bé que conduirà per les carreteres asfaltades finançades pels impostos que, per collons, han de pagar els assalariats. 
En fi, que m'hagués agradat que s'hagués fet més ressó del malestar de la gent, però potser no hi ha tant malestar....sort que demà fan el Barça.

4 comentaris:

  1. tenir els calers sota els matalàs conta com a paradís fiscal?

    ResponElimina
  2. depén de la xurri que hi hagi a sobre....

    ResponElimina
  3. No em dirà que creia en el poder de convocatòria d'aquests sindicats tant classistes?.

    ResponElimina
  4. Abans que tenir-los sota el matalàs, és millor invertir-los en fons de le Generalitat. Encara que acabat el termini, hisenda se't quedi un 19% del interessos que t'hagi generat l'inversió.

    És ben cert que ens roben als "petits" cada dia i en cada cosa que fem.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License