Veritats a mitges (..o mentides?)

La premsa és, tot sovint, el millor mitjà per estar al dia de tot el que succeeix al món. Quan dic premsa poso en el mateix sac diaris, TV, internet i ràdio. El que sempre cal tenir en compte és que, de la mateixa forma que els grans canals de distribució comercial vènen i distribueixen el que més beneficis els genera i no precisament el millor producte pel consumidor final, els mitjans de comunicació parlen del que més audiència els genera i més pot atraure al públic. En molts casos, el que en podem treure d'una noticia publicada és tan sols la punta de l'iceberg i cal pensar que sempre hi ha algú darrera interessat en la seva publicació (i no parlo de l'audiència).

Dimarts passat es publicava al diari La Vanguardia la notícia que Vestas, empresa danesa líder en fabricació i venda d'aerogeneradors, instal•la a Barcelona un centre especialitzat en reparació de components. En l'article es destacava que l'empresa crearà 60 llocs de treball i que havia comptat amb l'ajut de"Invest in Catalonia", la divisió d'atracció d'inversions de ACC10, depenent del departament d'Innovació i empresa que dirigeix Josep Huguet. Per arrodonitr la jugada, el conseller delegat de l'empresa Vestas apareixia en el semàfor verd de la primera plana gràcies a la creació de llocs de treball.

Això no és pas mentida (o almenys no del tot, ja que aquesta col·laboració de la Generalitat no sé ben bé en què ha consistit), però hi molt més que no es diu. L'empresa Vestas a finals d'aquest any tanca la seu central de vendes per la regió que controla l'àrea del mediterràni i llatinoamèrica i es trasllada a Madrid, on segurament reben més subvencions. Traslladen més de 100 llocs de treball altament qualificats de Barcelona a Madrid per deixar aquí (que no és a Barcelona, sinó a Vilafranca del Penedès) un centre de reparació i magatzem de recanvis. O sigui que el balanç és de pèrdua de més de 100 llocs de treball altament qualificats a canvi de 60 (dels quals 20 son qualificats i els altres 40 el que es diu "blue collars" que seran contractats temporalment). La realitat és que aquesta empresa està treient de Catalunya llocs de treball i no pas creant-ne. Però no només això, sino que posem el conseller delegat en semàfor verd i fem publicitat del nou organisme que s'ha tret de la màniga el senyor Huguet com si realment fessin coses útils pel país, quan no van fer res per evitar el tancament de la seu central de vendes. Propaganda. Això és el que millor fa la Generalitat. Prou de penjar-se medalles i plantin cara a la realitat: les empreses grans van a Madrid i aquí ens deixen les engrunes que ja fan contents aquests pseudo-polítics curts de mires, que perden el temps omplint-se la boca amb Catalunya i no li fan cap servei.

Deixin de gastar diners en crear nous organismes i anunciar-nos-els per tot arreu i parlin amb les empreses per veure què els podem oferir.

L'enganyifa de la TDT

A Catalunya l’apagada analògica – moment en que tots els operadors de televisió i ràdio hauran de deixar d’emetre el seu senyal analògic – està prevista per finals d’aquest any. La data límit a Espanya és el 3 d’abril de l’any vinent (2010). A partir d’aleshores serà necessari disposar d’un descodificador de TDT per poder veure qualsevol senyal televisiu.

La TDT ens ha estat venuda com un augment de la qualitat pel que fa a imatge, serveis (subtítols, emissió multilingüe i guies de programació electròniques) i funcions interactives.

Doncs bé, la millora en la qualitat de la imatge és evident que no és real. El principal avantatge del TDT al meu entendre és que permet un major control del canal en el sentit que es pot saber en temps real l’audiència d’un canal i la gent que utilitza un determinat servei. S’ha acabat dependre d’una mostra d’audímetres repartits per determinades cases. S’ha acabat l’extrapolació. Les conseqüències d’això són bastant evidents. Major efectivitat de la publicitat al existir un major control de les audiències. Serà molt més fàcil encertar el nostre públic objectiu quan tinguem una informació més fiable. Encara no sabran qui mira exactament l’aparell, però tranquils, que qualsevol dia arribarà amb l’excusa que ens personalitzaran els telenotícies.

Major control del canal televisiu. Això és el que és la TDT. I darrera està tota una economia i un sector publicitari a qui interessa que així sigui. I per tal de que això funcioni, cal apagar el sistema analògic i aconseguir que la TDT sigui l’únic mitjà per emetre el senyal televisiu. A més, tots els serveis que ofereix la TDT ara són gratuïts, però res no sembla indicar que més endavant siguin de pagament. És més, en el futur segurament caldrà pagar si no es vol veure publicitat per la TV.

Jo no dic que tot això sigui dolent. Penso que és un avenç pel que fa al control del canal televisiu i a l’optimització de la utilització de la TV com a mitjà publicitari. Però penso també que s’intenta fer creure a la gent coses que no són per poder-nos colar un gol en nom d’una millor qualitat d’imatge.

El que cal tenir sempre en compte, al cap i a la fi, és que - de moment - ningú no ens obliga a mirar la TV.