On és l'estatut?

Aquest matí m'ha vingut un flash i m'he preguntat que se n'està fent del tema Estatut...Potser he estat bastant desconnectat però jo fa dies que no en sento a dir res i ja no sé si això és bó o dolent.

Vull dir que és evident que ens estan prenent pel pito del sereno amb aquest tema, però ja no sé qui és que ens pren el pél, si el govern de l'estat espanyol, si el president de la generalitat de Catalunya amb l'accent català més extrany de la història o tots els polítics i els mitjans d'aquest país.

Van estar donant pel sac amb aquest collons de tema durant un munt de temps...es va acabar aprovant un estatut miserable al costat del primer esborrany i ara a Espanya l'estan fent servir per eixugar el cul de tots els membres del constitucional.

Suposo que amb la conya de la crisi (que si ara econòmica, que si ara social), el terratrèmol d'Haiti, les inundacions a Al-Andalus i ara de cara a l'estiu el mundial de futbol, tal dia farà 10 anys d'aquell estatut i ja començaran a perdre el temps per fer-ne un de nou més actual.

Filosofia per dummies

Pel que he pogut comprovar per la xarxa, encara es fa l’assignatura de Filosofia a batxillerat. Bé.

Vull dir que a mi em va agradar l’assignatura i trobo que és bo que tothom tingui una mínima formació en la matèria. Encara que jo em vaig quedar bàsicament amb Aristòtil i si em preguntes alguna cosa de Popper em ve més en ment la droga que no pas el filósof...

El cas és que crec que dins l’assignatura de Filosofia s’hauria d’incloure un apartat especial destinat a formar els futurs adults en el modern i mediàtic concepte de “La Felicitat”.

Molta lógica, molta veritat i molta metafísica, però desconec si hi ha algun punt on s’ensenyi als alumnes el concepte de felicitat. Ens bombardegen amb aquesta paraula constantment i sentim la obligació de ser feliços, encara que ningú no ensenya com ser-ho i aleshores es cau en la trampa del materialisme i el consumisme.

Aposto per un simple apunt dins la temàtica de Filosofia que ensenyi els adolescents que ser feliç és una actitud i no un objectiu. Que és tracta de com camines per la carretera de la vida i no d’on arrives. De ser més conscients del que disposem i de tenir una voluntat per tirar endevant. D’extreure una visió positiva de les experiències (encara que siguin negatives a priori) i de ser una mica més generosos i ingenus. Potser si expliquem aquestes coses al jovent, estarem preparant uns adults amb una mica més de seny.

Que tornin els xamans!

L'altre dia vaig decidir anar a un especialista en shiatsu i acupuntura perquè em mirés el turmell. Me l'havia esquinçat tres setmanes abans jugant a bàsket (i ja era el tercer cop al mateix turmell) i el senyor traumatòleg em va dir que portés una turmellera ortopèdica durant el primer mes i que m'oblidés de fer esport en 3 mesos, que si no a la llarga m'haurien d'operar. El cas és que resulta que aquests professionals de la medicina és d'on treuen realment la pasta: de les operacions.

Com que ni de conya m'estaria 3 mesos rascant-me els pebrots a casa vaig optar per anar a un especialista del que tenia bones referències. A més, aquest especialista és corredor i sap com toca els collons no poder fer esport quan en tens ganes.

Quan vaig entrar al local - un local que comparteix amb un altre paio que fa massatges - vaig assistir a una situació surrealista d'una sessió formativa en "masaje pedestre o katapeo", on vaig poder aprendre que "permite hacer diez veces más presión que con el quiromasaje", que "trabaja sobre grupos de músculos" o sobretot que "permite combinar las dos técnicas y un mayor descanso para el masajeador". Aquesta va ser la que m'hagués convençut a mi per fer el curs. Finalment l'especialista em va rebre al seu despatx i vaig haver d'abandonar la sessió formativa.

Total, que la filosofia de l'especialista és la de moure el turmell si no fa mal, que cal que tingui irrigació i que amb calor i moviment s'irriga. Em va fer una sessió d'acupuntura (em va clavar com 20 agulles pel turmell i peu), em va fer moxibustión i em va donar una mena de pegats de càmfora i mentol perquè me'ls apliqués l'endemà. Resultat: la inflamació em va baixar espectacularment i ahir vaig anar a còrrer i el turmell ni me'l vaig notar. (Per cert, el turmell de la foto no és el meu)

Conclusió: un cop tingueu la radiografía o la resonància i si no teniu res trencat ni cal operar, no confieu massa en els traumatòlegs que els importa bastant poc la vostra recuperació. Només els importareu si us poden obrir com un carnisser i canviar-vos quatre peces com un mecànic.