Enema de cafè

A mi em va sonar a recepta de cuina, però es tracta del que col·loquialment s’anomena lavativa (de café).

El cas és que l’altre dia vam dinar amb un amic que en sap un munt de coses naturistes i, entre molts altres temes, li vaig comentar que em notava el blanc dels ulls una mica groc. Ell va dir que, molt probablement, això estaba relacionat amb el fetge i que el que anava molt bé per netejar el fetge eren unes herbes hepàtiques i, sobretot per desintoxicar el fetge i la vesícula biliar, enema de café.

Jo que sempre he estat encuriosit per aquesta gent (d’edat avançada en gran part) que comenten que de tota la vida es feien lavatives i que anaven tan bé per tantes coses, vaig pensar que potser ja era hora de probar-ho. Vaig buscar informació per internet i, efectivament, vaig veure que era molt recomanat per alliberar toxines del fetge.

Així que vaig preparar la ceremonia fent-me un café i afegint-lo a poc més d’un litre d’aigua que vaig posar a la bossa de plàstic. Vaig untar amb vaselina la broca del 9 que anava a desvirgar el meu ojete i vaig procedir a endinyar-me’l. 

Sorprenentment, només vaig notar a l’inici com si em posés un supositori i després res més. Vaig donar-li a la circulació de la sonda i vaig flipar de la velocitat com el nivel de la bossa anava baixant, pensant que tot allò m’estava entrant pel cul a aquella velocitat de creuer. En poc més d’un minut ja ho tenia dins. Recomanen retenir el líquid uns quants minuts perquè faci el seu efecte.

Jo vaig procedir a treure’m la sonda del cul i vaig poder comprobar que havia anat més endins del que semblava a priori. Per sort, vaig poder superar l’efecte ventosa que em va semblar que feia al principi i que em va provocar una suor freda. En aquells moments representa que m’havia de posar en repós per poder aguantar el liquid dins, però em vaig posar a netejar l’estropici que havia fotut pel terra intentant omplir la bossa. El resultat va ser no vaig arribar a sortir del lavabo i en menys de dos minuts ja estaba assegut a la tassa del wàter patint uns recargolaments brutals. 

L’estucat venecià que va quedar a la pobra tassa del wáter va ser tot un repte pel Pato WC i a dia d’avui, jo em veig el blanc dels ulls amb el mateix to que abans. Potser el de l’altre ull sí que està una mica més vermell.

Conclusió: si heu de netejar el WC i us fot pal, feu-vos un enema de café.

Exemple de sostenibilitat

En aquesta societat obsessionada per la sostenibilitat, necessitem més exemples com el de l'amic Prahlad Jani.
Aquest paio, que es veu que té més de 80 tacos, és sostenible de collons. No només no necessita beure ni menjar, sinó que no emeteix residus. Ni pixa ni caga.
Ell diu que porta més de 70 anys amb aquesta dieta (no-dieta diria jo) però es veu que recentment li han fet una prova durant 15 dies i, efectivament, tothom ha flipat.

No es van fixar que portava un Happy meal sota la barba

Si busqueu inèdia a la wikipedia veureu que hi ha bastant de frau al voltant d'aquest tema, però que sempre hi ha exemples d'aquests que fan creure en això que també anomenen "breatharianism", que es traduiria literalment com "viure de l'aire". Vaja, el mateix que volen fer els de la generació Ni-Ni. 

Boicot a l'eufòria

Ja hem guanyat la lliga!

Quin equipàs i quin futbol! Tan bons xavals que semblen. Quina pinya que fan! I qué bó que està el Piqué, que graciós que és l’Alvés i que bé que parla el Guardiola….I podriem estar dies elogiant aquesta gent que passa la mà per la cara al Madrid més xulo i prepotent.

Ara, ben segur que un dels més contents deu ser l’Hereu, que veu com el campionat de lliga fa pasar el seu particular fiasco de consulta popular en un segon terme.  Això sí, ha reconegut l’error i, com a home respectable que és, ha donat una empenteta a l’abisme a dos caps de turc que paguin els plats trencats, amb el mateix estil que ho faria l’Escurçó Negre amb en Baldrick i en Percy.

Per altra banda, amb aquesta lliga acontentem el populatxo de l’Espanya assimilada i ja podem anar cantant campions, campions, que l’estatut segueix en escabetx i ens segueixen donant pel cul sempre els mateixos.

Només que la meitat de gent que va sortir ahir al carrer per la lliga del barça, sortís per totes les canallades que foten els polítics, ja en deixarien de fer la meitat. 

Ara només faltarà que Espanya faci un gran mundial i de la retallada d’en Zapatero no se’n recordarà ni Déu.  

Vinga, que ja tenim aquí els playoffs de l’ACB i ja només queden 3 setmanetes i mitja pel mundial!!

N'hi ha per cagar-s'hi...

Tants dies amb el bloc abandonat i avui dos posts. No m'he pogut resistir a l'assabentar-me d'això.

Vagi per davant que sóc un gran fan d'Elvis. D'acord que era un garrulo del mig oest, però aquest paio sí que era un crack. A més, a mi m'agrada especialment la segona part de la seva carrera, quan va deixar-se de les collonades de Hollywood i va haver d'assumir que era un actor mediocre. Va tornar amb una veu més potent i un look estrafolari i hortera de collons, però els seus concerts de Las Vegas tot col.locat de vés-a-saber-què són un espectacle.

El cas és que sempre s'havia dit que el tio es fartava de painkillers, barbitúrics, ansiolítics i diverses coses que el van fer engreixar junt amb una dieta plena de greixos saturats.  

El seu divorci, les noves generacions de músics i un públic cada vegada més gran i decadent semblaven l'explicació d'un declivi vital que va acabar amb la seva vida. Almenys això era el que semblava.

Doncs no senyor. Ara ens surt el seu metge personal i amic (això diu ell, però vist el que ha explicat jo ho poso en dubte) i resulta que el problema que tenia el Rei del Rock i que va acabar amb la seva vida era un restrenyiment crònic.

Molta gent (principalment dones) deuria imaginar-se l'Elvis, com a sex symbol que era, amb un membre viril descomunal, però es veu que el que tenia era un còlon que fotia goig (el doble de la mida normal, tant d'amplada com de llargada) i que una malaltia congènita feia que no tingués un trànsit intestinal fluid. Ll'astima que per aquells temps no hi havia encara Activia.

T'has fotut com el quico...

El que el sabater dóna, el sabater ho treu...

Al final, ha calgut afrontar la realitat i admetre que l’estat español fot pena i fa molta pudor. Que de jugar la Champions està en el playoff de descens junt amb Grècia (ja a segona) i Portugal.

El Sabater ha hagut de fer el que ha estat evitant i, ara que ja ho té tot perdut, tant li fot tirar per terra tot el poc que se li havia reconegut. De fet, l’únic que deixarà el seu mandat de diferència serán els matrimonis homosexuals, que són gratis. Tota la resta, l’acabarà retallant o ventilant.

Les baixades de sous als funcionaris, si són proporcional als ingresos, no és tan descabellada, tenint en compte que tenen feina assegurada i que qui ha hagut de trobar feina ara es troba amb sous més d’un 10% més baixos. Ben mirat, potser això tampoc caldria si en època de vaques grasses no s’hagués tret de la màniga els ministeris d’igualtat i habitatge.

Ara, la resta de mesures relatives a pensions, jubilacions, xec nadó o dependència s’acaben carregant la política d’esquerres i socialista del Sabater. Quin pàjaru!

España està amb la merda al coll i només es prenen mesures quan ja no hi ha cap més opció.  Això sí, s’han tirat milions i milions amb el collons de Plan E, pavimentant i aixecant carrers intentant maquillar les xifres de l’atur, però ara ja no és el nombre d’aturats el problema, sino que ja no hi ha pasta.

Això sí, els mercats reben amb pujades les mesures preses pel govern español. Puta mare. Això a la gent del carrer els farà dormir més tranquils.

Espero que la UE encara tingui pasta per deixar quan Espanya peti. Aviam si quan això passi la gent s’anima a sortir al carrer d’una puta vegada.