dissabte, 3 de desembre del 2011

Vull una amanida Waldorf!


L'entrada d'Arcangelo sobre l'educació alternativa m'ha fet brollar un tema que té molt de suc. Jo, fins fa poc, em creia que Waldorf es referia a una amanida famosa (almenys per mi) gràcies a l'episodi de l'Hotel Fawlty, fins que vaig descobrir que era un tipus d'educació. 

 
(jo recordo l'escena en el magnífic doblatge en català, però no l'he trobada)

Evidentment que és quan tens descendència que et preocupes més per aquests temes, però per mi no deixa de ser un aspecte classista.
Partim de que el sistema educatiu d'aquest pais, ja sigui via escola privada o pública (doncs no ens enganyem, la privada l'unic que pretén es evitar que els teus fills es barregin amb la xusma proletaria analfabeta i/o immigrada), imparteix una educació "prêt-à-porter"  que ens uniformitza i ens prepara per un futur que serà més còmode quan més aviat acceptem el que hi ha.
Per altra banda, tenim altres tipus d'educació ( digues Waldorf, digues educació lliure, ...) que intenten fer que la persona aprengui i no que assimili uns continguts prefabricats (almenys ja de bon començament). Malauradament, el problema d'aquest tipus d'educació és que, per una banda, no són massa conegudes si no és que hi tens interès (i pocs pares s'interessen activament per l'educació dels seus fills) i per l'altra banda no són massa assequibles econòmicament. Així que la decadencia social està assegurada en mans del sistema educatiu establert.
Per mi, el gran què d'aquest tema és que els nens es relacionen bàsicament amb els companys d'escola i les seves influències vindran molt més per com siguin aquests nens ( i, per tant, els seus pares) que per com sigui l'escola. Vull dir que l'escola no deixa de ser un lloc on els nens s'aparquen i on aprenen molta palla i quatre coses útils per la vida (llegir i escriure bàsicament), però l'educació cal donar-la amb l'exemple, així que ja et pots deixar els quartos en una bona escola que si no t'arremangues, poca cosa pot sortir d'allà, sobretot tenint en compe l'exemple que veuran quan surtin al carrer. Tot això sense treure mèrits a la professió de mestre, que crec que hauria d'estar molt millor reconeguda, però al servei d'un altre tipus de sistema, evidentment. Suposo que els bons mestres que hi ha, prou pateixen intentant fer bé la seva feina.

No ens enganyem...la deficiència mental s'està apoderant de la nostra societat (nosaltres inclosos) a un ritme de vertígen i l'alternativa només sembla ser si decideixes que els teus fills es barregin amb subnormalitat plebea o amb subnormalitat pseudo-burgesa (dins les possibilitats de cadascú), així que el que cal, es fomentar la curiositat i el pensament crític, que l'educació no s'acaba quan s'acaba l'escola.


4 comentaris:

  1. L'error no és vler una educación igualitària, l'error neix en considerar a tots les nens iguals... Tots les pares que conec tenen nens súper intel·ligents, cap en té un de tonto o senzillament retardadet... i si el tenen, la culpa és dels mestres que no saben ensenyar... Més que triar o remenar models, cal tenir clar les limitacions de qui volem formar i actuar en conseqüència...

    ResponElimina
  2. És cert, però a le gent ens costa força adonar-nos de que som mediocres (sobretot quan es tracta d'alguna cosa que ens agrada)

    ResponElimina
  3. El repte, com el DrJ diu, és fomentar el pensament crític i la curiositat, amb la finalitat de formar essers lliures amb autonomia de decisió i plenament conscients del que fan. Per això cal que tant els pares, com també els mestres (però sobretot els pares) els posin alguna dificultat en aconseguir les coses, i això, hi ha molts pares que no ho tenen gaire clar.
    PERÒ, a mes, s´ha de treballar en VALORS (vaja, que a mes de ser critics i curiosos, haurien de saber respectar els altres, estimant els que els rodejen, tant com estimar la natura o estimar el treball que fan...)... tot un repte, que fa imprescindible la FEINA dels PROGENITORS (però també molt interessant).

    Felicitats Dr. J per la pagina.

    Firmat: Dr. Peus descalços

    ResponElimina
  4. L'amanida Warldorf realment existeix:
    http://en.wikipedia.org/wiki/Waldorf_salad
    The salad was first created between 1893 and 1896 at the Waldorf Hotel in New York City

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License